Repte 7

REPTE 7

VIDEO 1 → Avaluar per aprendre

Una de les idees principals que transmet el vídeo és que l’avaluació és el motor d’aprenentatge, el protagonista de la qual és l’alumne, ja que és gràcies a aquesta que aprèn a autoreflexionar, autoavaluar-se i autocorregir-se. És per això, que defineix l’avaluació com a quelcom gratificant, que serveix perquè els infants aprenguin, vegin els seus errors o defectes i busquin la solució per tal que el pròxim cop no tornin a cometre’ls.

Per tal de millorar en un futur, els alumnes han de revisar la manera en què fan les coses i gràcies a l’avaluació, coneixen les seves limitacions gràcies a una nota que certifica el resultat d’un procés. Aquest resultat pot ser ficat tant pels alumnes com pel docent, que ha de deixar molt clars els criteris d’avaluació explícits.

VIDEO 2 → La Barcassa

(Construim criteris d’avaluació i ens avaluem)

En aquest vídeo mostra el funcionament de l’avaluació d’una activitat d’uns estudiants de primària d’una escola.

Per avaluar, segueixen un procediment:

Primer realitzen l’activitat, visualitzen materials i van provant experiments. A continuació realitzen un segon experiment per tal de comprovar la veracitat de la hipòtesi plantejada inicialment. Un cop finalitzada la part més pràctica, la mestra proposa fer informe de l’experiència:

• Què tenim?
• Què fem?
• Què pot passar? (Hipòtesi)
• Que ha passat?
• Per què ha passat?

Es tracta d’un informe que estarà correcte si (criteris d’avaluació de qualitat): la presentació és bona, està ben redactat i és entenedor i no té faltes i bona lletra. Després, la mestra evalúa aquest informe.

Més endavant, per parelles, avaluen l’informe dels companys, identificat amb diferents colors cada part d’aquest. Tot seguit, omplen el registre d’avaluació i, finalment, es reuneixen amb company/a i li expliquen allò que està bé i allò que no.

VIDEO 3 → La rúbrica explicada pels alumnes

Al vídeo s’aposta per la avaluació formadora, en que el discent és qui s’avalua a si mateix i aprén a agafar criteri; es defineix la rúbrica com un instrument d'avaluació, autoavaluació i coavaluació en forma de graella molt útil i eficient.

És un suport útil per a què els nens sàpiguin que s’ha de fer per fer les coses bé.

Quan treballen amb rúbrica els alumnes rendeixen molt més acadèmicament , perquè son molt més conscients del que s’avaluarà i on han de parar més atenció.

Els pares al principi del video comenten que tenien por, de  que no es qualifiquesin per sobre del nivell que estaven però es van adonar que no que els infants eren conscients de quan no havien treballat correctament.

Inconvenients de la rúbrica:

• Alhora de crear les indicacions hi pot haver malentesos.

ORDRE SOBRE AVALUACIÓ:

D'acord amb les disposicions esmentades, l'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes en l'educació primària ha de ser contínua i global, amb una observació sistemàtica de l'assoliment dels objectius educatius, integradora de les valoracions de totes les àrees, amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques. Les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions, segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari, contribueixen a l'assoliment de les competències bàsiques.

La finalitat de l'avaluació és permetre identificar els continguts i les competències assolides pels alumnes en el marc de les seves diferències de ritmes i capacitats. L'avaluació també ha de permetre als alumnes i als mestres la identificació de les dificultats del procés d'aprenentatge, i trobar estratègies per superar-les.

Cal posar una cura especial en el caràcter formatiu de l'avaluació. Per això és necessari que els alumnes coneguin prèviament els objectius i els criteris d'avaluació de les activitats que realitzen i que rebin un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi l'autoregulació de l'aprenentatge.

L'avaluació serveix als mestres i als centres per analitzar, valorar i reorientar, si cal, la seva acció educativa i per prendre les mesures oportunes per garantir que tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques previstes.

Article 1 → Objecte i àmbit d'aplicació

Article 2 → Criteris generals per a l'avaluació dels alumnes

Article 3 →  Prova d'avaluació diagnòstica durant l'etapa

Article 4 →  Prova d'avaluació de sisè d'educació primària

Article 5 → Coordinació i traspàs d'informació

Article 6 → Avaluació dels alumnes amb pla individualitzat

Article 7 → Comissió d'avaluació

Article 8 → Avaluació final de curs

Article 9 → Promoció

Article 10 → Participació de les famílies

Article 11 → Documents oficials d'avaluació

Article 12 → Expedient acadèmic

Article 13 → Acta d'avaluació de final de curs

Article 14 → Historial acadèmic de l'educació primària

Article 15→  Informe individualitzat de final d'etapa de l'educació primària

Article 16→  Informe personal per trasllat

Article 17 → Altres documents d'avaluació

Article 18 → Trasllat de centre

Article 19 → Trasllats d'alumnes fora de Catalunya

Article 20 → Supervisió de la Inspecció d'Educació

Article 21 → Custòdia de la documentació

Article 22 → Dades personals dels alumnes

EAP - Equip d’assesorament pedagògic

CRP - Centre de recursos pedagògics

Repte 6

1r vídeo (ideas erróneas sobre la educación):

En aquest vídeo podem veure com es segueixen un seguit de metodologies que es plantegen com a eficients, però en realitat no estan basades en evidències.

Veiem la teoria de les intel·ligències múltiples que, tot i no tenir cap investigació darrere seu que provi la seva eficàcia veiem que el seu objectiu és adaptar les classes a les diferents intel·ligències que té cadascun dels alumnes per així afavorir el seu aprenentatge. Una dada important sobre aquesta teoria de les intel·ligències múltiples és que no ha estat pensada ni dirigida per a l’àmbit educatiu.

Doman va establir un seguit de mètodes i teories; però aquestes no eren ni coherents i a més a més van en contra de la identitat humana. Aquesta metodologia va dirigida a l’etapa infantil i consisteix en exposar a l’infant a diferents estímuls i a conseqüència d’això es milloren les capacitats de l’alumne mitjançant unes làmines amb uns estímuls concrets.

En el vídeo també veiem com es duu a terme l’aprenentatge per descobriment, que consisteix en que el discent ha de ser qui construeixi el coneixement, se li dóna molta més importància al procediment que no pas al contingut; el mestre exerceix la funció de guia, aquí també s’hi inclou l’aprenentatge basat en problemes (ABP), projectes, etc. Tanmateix, l’aprenentatge basat en problemes en el cas que el discent no tingui massa coneixement previ, podria no ser la millor opció.

Per últim també hem vist l’entrenament ocular, el qual està dirigit als alumnes amb dificultats d’aprenentatge; està basat en fer exercicis amb els ulls per millorar la seva mobilitat, ja que es creu que són els problemes de mobilitat els que ocasionen algunes dificultats de cara a l’aprenentatge.

Les idees errònies que han  sigut ocasionades principalment  per dos motius, per una bretxa entre investigadors i docents, és a dir el que les noves corrents pedagògiques consideren que s’hauria d’instaurar a les aules, finalment el mestre que és l’agent directe amb el qual els nens tracten no aplica el que s’ha descobert o podria optimitzar els rendiment acadèmic dels seus alumnes. Tanmateix, la conferenciant considera que no existeix una cultura científica sólida en l’àmbit educatiu.

La conferenciant planteja solcuions específiques quatre dels agents principals en educació:

A les autoritats en matèria educativa, els exigeix una avaluació i promoció d’un sistema educatiu innovador; a les facultats d’educació, una formació més exigent amb els seus alumnes ja que estan formant els futurs docents del nostre sistema educatiu, una col·laboració més àmplia amb els centres escolars, per tal de reduir la bretxa prèviament comentada, i que es promocioni el métode científic com a metodologia a seguir a l’aula; als centres escolars que s’avalui la pràctica docent i s’assigni el material escolar en funció de la qualitat d’aquests. Finalment als docents, que exerceixin una formació amb un alt rigor científic.

2n vídeo (mamá no molestes):

En aquest segon vídeo hem pogut observar que per aprendre i desenolupar-nos com a éssers socials pel que fa a l’educació s’utilitzen els recursos TIC; videojocs, xarxes socials, Internet, etc.

Els videojocs són considerats un recurs interactiu capaç de plantejar un conflicte o un problema que ha de ser resolt, els alumnes es veuen davant un repte, una competició o una oposició i han de posar en funcionament les seves capacitats per fer-ho el millor possible. A part, les regles que estan imposades en els videojocs proporcionen una estructura, una disciplina i uns objectius que motiven els alumnes a seguir jugant i millorant. Molts cops no ens donem compte però quan se’ns presenten els nostres resultats i  les conseqüències dels nostres actes estem aprenent, inconscientment però estem aprenent. Sovint ens ajuden a cooperar i treballar en equip, desenvolupant així la nostra creativitat lògica i ingeni a l’hora de resoldre certs problemes.

També hem pogut veure en el vídeo com aprendre amb els videojocs ajuda a assumir certs riscos que a vegades són necessaris i a part s’apren a actuar a partir d’un feedback i a prendre bones decisions.

Segons Imma Marín els videjocs tenen la capacitat d’atreure l’atenció i per altra banda també són atractius, a més a més ajuden a incrementar la capacitat de paciència (planteja reptes, nivells personalitzats per un mateix, d’aquesta manera és més divertit i ho adaptes als teus gustos personals).

El vídeo també ens permet veure que els videojocs ens habiliten a tenir una comunicació virtual i ens plantegen reptes en els que s’ha de saber utilitzar un seguit de competències per poder desenvolupar-los, com per exemple; els valors del civisme, la solidaritat, la tolerància, la comunicació, accions socials i d’empatia, etc. Aquests jocs també necessiten tenir una certa llibertat per a l’infant de crear, equivocar-se i rectificar.

Els videojocs fomenten les interaccions, la resolució de problemes, de vegades respostes ràpides i de vegades activitats de lògica, d’aquesta manera eviten l’us de llibres que per als infants és més avorrit.

Alfonso Fernández argumenta que un natiu digital és aquell infant que ja neix envoltat d’elements tecnològics, per exemple que a casa seva tingui; equips d’audio, pares o germans amb smartphones…), d’aquesta manera tindran menys dificultat en atendre un nou dispositiu electrònic i la facilitat que tindran per fer-lo servir serà major, per altra banda també es veurà amb ganes de crear i donar-li un bon ús a l’aparell.

Al vídeo també es comenta que les TIC han proporcionat una enorme atenció a la diversitat en l’aprenentatge dins l’aula ja que ajuden als alumnes a tenir una millor visió perifèrica, una millor capacitat de concentració i segurament una millor capacitat per resoldre problemes. Gràcies a les TIC es poden crear presentacions, nous projectes, cercar la informació desitjada i aprendre alguns idiomes, entre d’altres.

El deure de les escoles és motivar els alumnes i despertar tot el seu interès, per això s’utilitzen les TIC, ja que està comprovat que són molt útils pel que fa a l’aprenentatge i en ajudar als alumnes a millorar les seves capacitats cognitives.

1.2:  -Posicionament argumentat de l’escola sobre els temes presentats (màx 1000 paraules). Cal que s’argumenti amb cites d’altres autors:

L’escola Ad Maiora opinem que hi ha d’haver un cert equilibri de totes aquestes tècniques que puguin funcionar, generalitzant sobre aquest debat. Tot i què, per més facilitats ens identifiquem més amb les tècniques del video: (idees erronies sobre l’educació), ja que l’ABP i aquestes diverses experimentacions amb els problemes de la vida real per aprendre més ens són més familiars a l’hora de portar-ho a la pràctica.

Per tant, l’aprenentatge basat en problemes i aquestes tècniques per aprendre la teoria aplicada a la pràctica, trobem que poden ser bastant més efectives que el mètode tradicional que el sistema educatiu ha estat utilitzant tota la vida. Però per no perdre l’eficàcia d’aquests projectes i per assegurar-nos de que els conceptes s’assoleixen de manera consecutiva en tots els àmbits, s’hauria de fer un estudi exhaustiu del funcionament per veure si d’aquesta manera caldria introduïr també alguna altra sessió teòrica de més per comprendre del tot els conceptes a assolir al llarg del curs.

Per altra banda, totes les altres tècniques innovadores benvingudes siguin, ja que estem al s.XXI i s’ha d’anar innovant en l’àmbit educatiu per obtenir nous resultats i per comprovar aquelles estratègies més efectives per als infants i estudiants de tot el món.  Com per exemple la teoria d’introduir els videojocs com a eina d’aprenentatge.

Imma Marín: “Creo firmemente en el poder transformador del juego incluso más allá de los aprendizajes, aunque dedico buena parte de mi tiempo a acompañar maestros y a introducir el juego dentro de las aulas, normalmente transucurre fuera de las aulas, en su tiempo de ocio”.-

Amb aquesta frase que cita Imma Marín, veiem com no totes les escoles opten per una educació innovadora a pesar de l’eficàcia demostrada en algunes persones o situacions, ja què a pesar d’haver introduït aquesta tècnica a l’aula, ho portaven al temps d’oci i no ho utilitzaven com una bona eina per aprendre noves estratègies i nous conceptes.

Allò que més ha cridat l’atenció d’aquesta escola, és l’adaptació dels professors a les necessitats específiques de l’alumnat. Ja què consideren que si algun alumne o alumna té alguna dificultat a l’hora d’aprendre pot ser perquè tingui algun problema físic o mental que desencadeni una gran falta d’interès.

Finalment, veiem que per ser un bon mestre/a, ens hem d’adaptar a les circumstàncies de l’alumnat i seguir creant i innovant per poder evolucionar en qualsevol àmbit.

DIDÀCTICA - Mètode, tècnica, metodologia i estratègia

MÈTODE →

És un conjunt de procediments ordenats que utilitza l’educador per tal d’afavorir els aprenentatges dels discents cap a un fi determinada.
El mètode i la tècnica no són el mateix, el mètode és el plantejament general de l’acció i aquest pot incloure diverses tècniques.

TÈCNICA DIDÀCTICA →

Forma concreta d’aplicar un determinat mètode didàctic. Per tant, les tècniques són més concretes i específiques que el mètode i alhora formen part d’aquest.

METODOLOGIA →

La metodologia, del grec metà (més enllà), odòs (camí) i logos (estudi), fa referència al conjunt de procediments basats en principis lògics, utilitzats per a arribar a una gamma d'objectius que regeixen en una investigació científica o en una exposició doctrinal .

És part del procés d'investigació o mètode científic, i permet sistematitzar els mètodes i les tècniques necessàries per dur-la a terme.

ESTRATÈGIA →

Coordinació d’accions fonamentades en un mètode que s’orienten cap a una finalitat. L’estratègia és flexible i pot anar adquirint forma en base a les finalitats on es vulgui arribar.

Per concloure, L’estratègia i la tècnica didàctica es fonamenten en un mètode que servirà per desenvolupar la metodologia plantejada.

Vídeo Metodologia: ABP

DIDÀCTICA - Decàleg del bon professor

Com ja sabem, en el procés d’E/A intervenen el docent i el discent. Tenint  en compte que el discent  és el centre actiu d’aquest procés, hem fet un decàleg sobre aquelles propietats que haurem de fer servir en un futur per a que el procés d’E/A sigui eficient.

1. Aprenentatge basat en la realitat i les experiències reals →  Ficar exemples reals i aportar recursos reals per a una millor comprensió.

2. Incorporar les noves tecnologies → Utilitzar recursos audiovisuals per acompanyar les sessions i aprofundir en la temàtica.

3. Atenció a la diversitat → Adaptar les sessions a les necessitats educatives especials de certs alumnes que les necessitin.

4. Transversalitat dels continguts → Associar o compartir continguts de varies assignatures alhora.

5. Fomentar el treball cooperatiu →  Establir petits grups de treball a classe i adaptar la sessió per a que els nens aprenguin a treballar plegats i construeixin el seu propi coneixement de manera conjunta.

6. Més autonomia i participació → Proporcionar més seguretat, llibertat i autonomia als alumnes.

7. Motivació → Els professors han de saber com motivar els alumnes, fer que tinguin ganes d’aprendre.  A part, els professors haurien de ser més divertits i creatius.

8. Metodologia diferent →  A més d’utilitzar diferents metodologies, la classe ha de ser participativa i dinàmica. Hi ha d’haver una interacció professor-alumne. Els professors demanaràn sovint l’opinió als alumnes durant les classes.

D’altra banda, no s’hauria d’explicar molt ràpid, és a dir no donar molta informació en poc temps. Les explicacions haurien de ser menys denses, més clares i més breus.

9. Aprendre dels errors → Els professors han de transmetre seguretat als seus alumnes, per aconseguir que no tinguin por a participar a classe ni a equivocar-se. A més a més, han de fer que se’n adonin i reflexionin sobre allò que han fallat, ja sigui a l’examen o durant un exercici a classe.

10. Atenció personalitzada i tutories →  Que els alumnes puguin transmetre als professors les seves inquietuds. A més, que els professors siguin capaços adaptar algunes sessions a les necessitats dels alumnes, ja sigui col·lectivament o individualment.

DIDÀCTICA - L'acte didàctic

L’ACTE DIDÀCTIC

L’activitat que posa en relació al que ensenya amb el que aprèn (Flores, Òscar).

És un ensenyament intencionat i sistemàtic, que es duu a terme en un context canviant que el condiciona. La seva finalitat és que la cultura és transmeti, evolucioni i canvii.

ELS ELEMENTS DE L’ACTE DIDÀCTIC

• Docent: El profesional de l’ensenyament que proporciona materials i coneixements per a l’integració i l’assimilació de continguts. És un element crític i innovador de primer ordre, a més d’un element actiu.
• Discent : Es tracta de l’alumnat que aprèn a travès d’un procès de materials i metodologies.
• Metodología: són les accions que l’alumnat duu a terme de manera repetitiva i variada. És un agent actiu en el procés d’aprenentatge que té la funció de representar i treballar continguts. A més a més, els recursos ajuden a dur-les a terme, especialment les noves tecnologies, com ordinadors.
• Matèria: tot allò que s’apren. És oportuna i actualitzada, pertinent i rellevant i els continguts d’aquesta es transmeten diferentment, amb la finalitat de donar sentit i significat a l’aprenentatge.

LES FUNCIONS DEL DOCENT DEL S.XXI

La seva funció principal és ajudar als estudiants a aprendre a aprendre de manera autònoma, és a dir, deixant de banda les lliçons magistrals. Per tant, donar llibertat als alumnes per a que desenvolupin les seves capacitats cognitives i construeixin el seu propi coneixement.

Altres funcions:

• Mediador del procés d’aprenentatge i fer que l’aprenentatge sigui significatiu.
• Motivar l’alumnat, despertar i mantenir el desig d’aprendre.
• Desenvolupar l’anàlisi crític dels infants i del pensament creatiu. Acció-Reacció.
• Diagnòstic de les necessitats dels alumnes individualment i amb grup.
• Preparar i organitzar les classes prèviament, amb estratègies didàctiques que considerin la realització d’activitats de gran potencial didàctic.
• Buscar i preparar materials i metodologies per als alumnes tenint en compte els aspectes organitzatius de les classes i els coneixements previs dels alumnes.
• Avaluar els aprenentatges dels alumnes i les estratègies didàctiques que s’han utilitzat.
• Oferir tutoría als alumnes i mantenir el contacte amb les famílies.
• Ser un exemple d’actuació per als alumnes.
• Fer treballs de gestió dins l’aula i a nivell de centre.
• Buscar noves estratègies didàctiques, és a dir, estar predisposat a la innovació.
• Tractar la diversitat dels estudiants.
• Mantenir la disciplina i l’ordre a classe.

• (EAP) Equip d’assessorament psicopedagògic.
• Participar en plans i actes generals del centre.
• Participar als plans d'avaluació que determinen les administracions educatives o als propis centres.
• Potenciar els talents de l’alumnat.

TIPOLOGIES DEL DISCENT

• Com a ésser aïllat (característic de les classes particulars).
• Com a individu aglutinat dins d’una aula.
• Individu diferenciat però formant part d’una aula (tipus d’educació individualitzada).
• Com a ésser col·lectiu.( Ha de rebre valors vinculats a la societat de la que forma part).

QUÈ INFLUENCIA EN EL PROCÉS D’E/A?

• La maduresa de l’alumne tant física i psicològica.
• La motivació extrínseca o intrínseca. Desig d’aconseguir un objectiu i aprendre.
• Les actituds: predisposició a aprendre.
• Auto-concepte.
• Autoestima: estima o valoració d’un mateix que sovint es veu influenciada per l’opinió d’altres agents (companys, professorat,...).

COM POT SER EL CONTEXT?

El context d’aprenentatge ve determinat segons el tipus d’educació que es vol establir, és a dir en aquells ensenyaments d’acord amb la administració venen determinats per un currículum (educació formal) si més no en aquelles activitats amb una finalitat d’oci (educació informal) el context és diferent; tanmateix en els dos contextos es possibilita l’aprenentatge gràcies a l’ensenyament previ, tot i això el context global és diferent.

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

• Projectes
• Racons
• Tallers
• Multinivells: Treballa un mateix tema des de nivells de dificultat diversos, a partir de l’agrupament dels alumnes dins de la mateixa aula.
• La tutoria entre iguals: Quan un alumne/a ensenya i l’altre aprèn s’estableix una relació cooperativa entre les parelles d’alumnes
• Treball cooperatiu
• Per ambients
• Aprenentatge basat en problemes
• Flipped classroom
• CLIL
• Estudi de casos
• Treball en equip

ORGANITZACIÓ ESCOLAR - Formes d'organització de l'alumnat i el professorat

FORMA D’ORGANITZACIÓ DEL GRUP CLASSE

Hi ha diferents formes d’agrupació a l’aula:

Organització horitzontal:

• Per rendiment acadèmic
• Agrupaments flexibles
• Per gènere
• No graduada (En les escoles unitàries o ZER no acostumen a agrupar-los segons l’edat, sinó que en una mateixa aula podem trobar nens de diferents edats).
• Optatives
• Projectes
• Matèries

Organització vertical:

• En cicles
• Graduat
• No graduat

FORMA D’ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT

Organització Horitzontal → Lligada a la tasca tècnica i funcional, de difernciació i d’especialització.

• Coordinadors de cicle
• Tutors
• Caps de departament
• Funcions executives i tècniques.

Organització Vertical →  Lligada a la tasca de govern, jeràrquica, determinada, integració i coordinació. Pot ser:

• Direcció
• Claustre
• Equip docent
• Caps de seminaris
• Departaments didàctics
• ADDOC