Repte 6

1r vídeo (ideas erróneas sobre la educación):

En aquest vídeo podem veure com es segueixen un seguit de metodologies que es plantegen com a eficients, però en realitat no estan basades en evidències.

Veiem la teoria de les intel·ligències múltiples que, tot i no tenir cap investigació darrere seu que provi la seva eficàcia veiem que el seu objectiu és adaptar les classes a les diferents intel·ligències que té cadascun dels alumnes per així afavorir el seu aprenentatge. Una dada important sobre aquesta teoria de les intel·ligències múltiples és que no ha estat pensada ni dirigida per a l’àmbit educatiu.

Doman va establir un seguit de mètodes i teories; però aquestes no eren ni coherents i a més a més van en contra de la identitat humana. Aquesta metodologia va dirigida a l’etapa infantil i consisteix en exposar a l’infant a diferents estímuls i a conseqüència d’això es milloren les capacitats de l’alumne mitjançant unes làmines amb uns estímuls concrets.

En el vídeo també veiem com es duu a terme l’aprenentatge per descobriment, que consisteix en que el discent ha de ser qui construeixi el coneixement, se li dóna molta més importància al procediment que no pas al contingut; el mestre exerceix la funció de guia, aquí també s’hi inclou l’aprenentatge basat en problemes (ABP), projectes, etc. Tanmateix, l’aprenentatge basat en problemes en el cas que el discent no tingui massa coneixement previ, podria no ser la millor opció.

Per últim també hem vist l’entrenament ocular, el qual està dirigit als alumnes amb dificultats d’aprenentatge; està basat en fer exercicis amb els ulls per millorar la seva mobilitat, ja que es creu que són els problemes de mobilitat els que ocasionen algunes dificultats de cara a l’aprenentatge.

Les idees errònies que han  sigut ocasionades principalment  per dos motius, per una bretxa entre investigadors i docents, és a dir el que les noves corrents pedagògiques consideren que s’hauria d’instaurar a les aules, finalment el mestre que és l’agent directe amb el qual els nens tracten no aplica el que s’ha descobert o podria optimitzar els rendiment acadèmic dels seus alumnes. Tanmateix, la conferenciant considera que no existeix una cultura científica sólida en l’àmbit educatiu.

La conferenciant planteja solcuions específiques quatre dels agents principals en educació:

A les autoritats en matèria educativa, els exigeix una avaluació i promoció d’un sistema educatiu innovador; a les facultats d’educació, una formació més exigent amb els seus alumnes ja que estan formant els futurs docents del nostre sistema educatiu, una col·laboració més àmplia amb els centres escolars, per tal de reduir la bretxa prèviament comentada, i que es promocioni el métode científic com a metodologia a seguir a l’aula; als centres escolars que s’avalui la pràctica docent i s’assigni el material escolar en funció de la qualitat d’aquests. Finalment als docents, que exerceixin una formació amb un alt rigor científic.

2n vídeo (mamá no molestes):

En aquest segon vídeo hem pogut observar que per aprendre i desenolupar-nos com a éssers socials pel que fa a l’educació s’utilitzen els recursos TIC; videojocs, xarxes socials, Internet, etc.

Els videojocs són considerats un recurs interactiu capaç de plantejar un conflicte o un problema que ha de ser resolt, els alumnes es veuen davant un repte, una competició o una oposició i han de posar en funcionament les seves capacitats per fer-ho el millor possible. A part, les regles que estan imposades en els videojocs proporcionen una estructura, una disciplina i uns objectius que motiven els alumnes a seguir jugant i millorant. Molts cops no ens donem compte però quan se’ns presenten els nostres resultats i  les conseqüències dels nostres actes estem aprenent, inconscientment però estem aprenent. Sovint ens ajuden a cooperar i treballar en equip, desenvolupant així la nostra creativitat lògica i ingeni a l’hora de resoldre certs problemes.

També hem pogut veure en el vídeo com aprendre amb els videojocs ajuda a assumir certs riscos que a vegades són necessaris i a part s’apren a actuar a partir d’un feedback i a prendre bones decisions.

Segons Imma Marín els videjocs tenen la capacitat d’atreure l’atenció i per altra banda també són atractius, a més a més ajuden a incrementar la capacitat de paciència (planteja reptes, nivells personalitzats per un mateix, d’aquesta manera és més divertit i ho adaptes als teus gustos personals).

El vídeo també ens permet veure que els videojocs ens habiliten a tenir una comunicació virtual i ens plantegen reptes en els que s’ha de saber utilitzar un seguit de competències per poder desenvolupar-los, com per exemple; els valors del civisme, la solidaritat, la tolerància, la comunicació, accions socials i d’empatia, etc. Aquests jocs també necessiten tenir una certa llibertat per a l’infant de crear, equivocar-se i rectificar.

Els videojocs fomenten les interaccions, la resolució de problemes, de vegades respostes ràpides i de vegades activitats de lògica, d’aquesta manera eviten l’us de llibres que per als infants és més avorrit.

Alfonso Fernández argumenta que un natiu digital és aquell infant que ja neix envoltat d’elements tecnològics, per exemple que a casa seva tingui; equips d’audio, pares o germans amb smartphones…), d’aquesta manera tindran menys dificultat en atendre un nou dispositiu electrònic i la facilitat que tindran per fer-lo servir serà major, per altra banda també es veurà amb ganes de crear i donar-li un bon ús a l’aparell.

Al vídeo també es comenta que les TIC han proporcionat una enorme atenció a la diversitat en l’aprenentatge dins l’aula ja que ajuden als alumnes a tenir una millor visió perifèrica, una millor capacitat de concentració i segurament una millor capacitat per resoldre problemes. Gràcies a les TIC es poden crear presentacions, nous projectes, cercar la informació desitjada i aprendre alguns idiomes, entre d’altres.

El deure de les escoles és motivar els alumnes i despertar tot el seu interès, per això s’utilitzen les TIC, ja que està comprovat que són molt útils pel que fa a l’aprenentatge i en ajudar als alumnes a millorar les seves capacitats cognitives.

1.2:  -Posicionament argumentat de l’escola sobre els temes presentats (màx 1000 paraules). Cal que s’argumenti amb cites d’altres autors:

L’escola Ad Maiora opinem que hi ha d’haver un cert equilibri de totes aquestes tècniques que puguin funcionar, generalitzant sobre aquest debat. Tot i què, per més facilitats ens identifiquem més amb les tècniques del video: (idees erronies sobre l’educació), ja que l’ABP i aquestes diverses experimentacions amb els problemes de la vida real per aprendre més ens són més familiars a l’hora de portar-ho a la pràctica.

Per tant, l’aprenentatge basat en problemes i aquestes tècniques per aprendre la teoria aplicada a la pràctica, trobem que poden ser bastant més efectives que el mètode tradicional que el sistema educatiu ha estat utilitzant tota la vida. Però per no perdre l’eficàcia d’aquests projectes i per assegurar-nos de que els conceptes s’assoleixen de manera consecutiva en tots els àmbits, s’hauria de fer un estudi exhaustiu del funcionament per veure si d’aquesta manera caldria introduïr també alguna altra sessió teòrica de més per comprendre del tot els conceptes a assolir al llarg del curs.

Per altra banda, totes les altres tècniques innovadores benvingudes siguin, ja que estem al s.XXI i s’ha d’anar innovant en l’àmbit educatiu per obtenir nous resultats i per comprovar aquelles estratègies més efectives per als infants i estudiants de tot el món.  Com per exemple la teoria d’introduir els videojocs com a eina d’aprenentatge.

Imma Marín: “Creo firmemente en el poder transformador del juego incluso más allá de los aprendizajes, aunque dedico buena parte de mi tiempo a acompañar maestros y a introducir el juego dentro de las aulas, normalmente transucurre fuera de las aulas, en su tiempo de ocio”.-

Amb aquesta frase que cita Imma Marín, veiem com no totes les escoles opten per una educació innovadora a pesar de l’eficàcia demostrada en algunes persones o situacions, ja què a pesar d’haver introduït aquesta tècnica a l’aula, ho portaven al temps d’oci i no ho utilitzaven com una bona eina per aprendre noves estratègies i nous conceptes.

Allò que més ha cridat l’atenció d’aquesta escola, és l’adaptació dels professors a les necessitats específiques de l’alumnat. Ja què consideren que si algun alumne o alumna té alguna dificultat a l’hora d’aprendre pot ser perquè tingui algun problema físic o mental que desencadeni una gran falta d’interès.

Finalment, veiem que per ser un bon mestre/a, ens hem d’adaptar a les circumstàncies de l’alumnat i seguir creant i innovant per poder evolucionar en qualsevol àmbit.